El 2014 vaig construir una cabana de fusta amb restes de caixes de transport d’obres d’art i hi vaig viure durant mig any mentre acabava d’escriure la meva tesi doctoral en física. Aquell projecte, Una cabaña para acabar la tesis, explorava la concentració, el temps i la relació entre el pensament científic i l’acció física.
El 2025, el Centre d’Art La Panera em va convidar a presentar una retrospectiva de mitja carrera. Vaig respondre tancant el cercle: si el 2014 la cabana va servir per acabar la tesi, ara és la tesi —convertida en llibre d’artista i catàleg— la que serveix per acabar la cabana.
Vaig construir la nova estructura amb materials acumulats al meu taller: fustes, eines, dibuixos, obres anteriors, fragments de projectes inacabats i restes de processos. Reunir-ho tot en un sol cos em permetia esborrar la jerarquia entre allò que ja havia esdevingut obra i allò que encara no.
Una màquina d’escriure Olivetti i un llarg rotlle mecanografiat materialitzen el meu diàleg real amb ChatGPT, comissària de l’exposició. Gairebé mil imatges documenten els objectes incorporats a la cabana, mentre una sèrie de dibuixos n’expandeix la forma més enllà de l’estructura.
Les dues tesis —la meva tesi de física del 2014 i la nova tesi/catàleg— conviuen a l’exposició. Per a mi, l’obra plega art i ciència, mesura i error, procés i resultat en un palíndrom temporal.
