Una recerca · múltiples formes
Sis operacions recurrents, més que categories fixes.
M’interessa el moment en què una cosa gairebé imperceptible es fa visible.
Moltes de les meves obres comencen amb canvis massa petits, massa lents o massa dispersos per ser percebuts immediatament. El que importa és quedar-m’hi prou temps perquè aparegui una diferència.
La mesura em dona una manera d’entrar en un sistema, però mai d’abastar-lo del tot.
Comptar, separar, cartografiar o quantificar construeix una estructura des d’on mirar. M’interessa especialment el punt en què aquesta estructura deixa de ser suficient i l’experiència la desborda.
El que més m’interessa és quan el temps deixa de comportar-se linealment.
Moments diferents poden coexistir, tornar o plegar-se els uns sobre els altres. Algunes obres comencen anys abans de ser mostrades; d’altres continuen canviant després. Em criden especialment l’atenció aquells instants en què el temps sembla alentir-se, congelar-se o quedar suspès.
Les coses es tornen més interessants quan miro les relacions que les mantenen unides.
Un piano, una conca hidrogràfica, un jardí o un taller només existeixen a través de dependències, fluxos i intercanvis. Obrir aquests sistemes permet que altres estructures, tensions i formes de connexió es facin visibles.
La documentació sovint ja forma part de l’obra abans que me n’adoni.
Llistes, mapes, etiquetes, fotografies, llibres i inventaris no es limiten a registrar un procés: el modifiquen, li donen una altra durada i, de vegades, es converteixen en nous objectes.
Molts materials arriben a l’obra després d’haver tingut una altra vida.
Treballo sovint amb objectes trobats, restes del taller, materials del carrer o fragments de projectes anteriors. M’interessa que conservin rastres del seu ús anterior i que, en entrar en una nova estructura, no perdin del tot allò que havien estat.