Projecte de llarg recorregut

Qui vol ser un jardiner impacient (!?)

Un sistema viu que canvia de forma a mesura que es mou entre espais, disciplines, regulacions i anys.

Període2016–en curs

MaterialsPlantes vives, llum, sistemes de reg, dibuixos, documents, caixes de cartró i arxiu

TipusProjecte de llarg recorregut / instal·lació viva

SuportsADN Galeria · Institut Ramon Llull

ReconeixementPremi GAC 2019 — millor exposició en galeria

El projecte comença amb l’estoc complet d’una floristeria de barri de Barcelona.

El setembre de 2016 vaig comprar tot l’estoc d’una floristeria del barri de Gràcia: més de quatre-centes plantes i unes tres-centes flors tallades. Em interessava pensar la floristeria com un sistema complet format, alhora, per centenars de sistemes vius que interactuaven entre ells. Vaig traslladar totes les plantes al taller i vaig començar a observar-les, mesurar-les i conviure-hi.

El projecte havia de durar un any, però aviat va deixar de tenir una durada definida. Les plantes van convertir-se en una instal·lació mòbil, permanent i constantment canviant: un sistema que continua modificant-se cada vegada que canvia de lloc, de condicions o de persones que hi intervenen.

Amb més de quatre-centes plantes juntes, han de passar coses. I jo he de ser capaç de veure’n o percebre’n algunes.

Fases del projecte

1. La floristeria · Barcelona, 2016

El projecte comença en una floristeria de barri. La compra de tot l’estoc conserva un sistema en un instant concret: no abans ni després. La Maite, propietària de la botiga, forma part de la memòria d’aquest origen.

Conversa amb la Maite, de la floristeria

2. Salamina · L’Hospitalet de Llobregat, 2016–2017

Al taller compartit de carrer Salamina, les plantes passen de ser un estoc comercial a formar un entorn quotidià de treball i cura. La necessitat de saber quan regar cada individu porta el projecte cap a la mesura de superfície, volum, color, humitat i llum, i a una recerca amb el grup d’Òptica de la UAB sobre polarimetria, estructura de les fulles i retenció d’aigua.

Fotografies: Román Yñán

3. ADN Galeria / Abrons Arts Center · Barcelona–Nova York, 2017

A ADN Galeria, les plantes ocupen l’espai mentre es prepara el seu trasllat als Estats Units. Per a cada planta es construeix una caixa de cartró a mida. El viatge exigeix permisos de l’USDA, certificats fitosanitaris, inspeccions, absència de terra i una llarga cadena d’agents i condicions legals i biològiques. Finalment, les restriccions d’importació impedeixen que les plantes de Barcelona viatgin.

A Abrons, el projecte continua amb deu plantes de les espècies que sí haurien pogut ser importades, però adquirides directament a Nova York. La retícula de les parets, els dibuixos, els documents i les plantes converteixen la sala en una mena de cambra de mesura. Aquesta fase va ser comissariada per Xavier Acarín i presentada simultàniament a ADN Galeria i Abrons Arts Center.

Fotografies ADN: Roberto Ruiz

4. Rijksakademie · Amsterdam, 2018

Com que les plantes no van poder continuar cap als Estats Units i vaig iniciar la residència a la Rijksakademie, el sistema es va traslladar a Amsterdam. El canvi de lloc no tanca el projecte: modifica de nou les condicions de llum, espai, manteniment i convivència.

5. A FOREST · ISELP, Brussel·les, 2018

Les plantes continuen el seu recorregut a Brussel·les dins de l’exposició col·lectiva A FOREST, a l’ISELP, comissariada per Laurent Courtens. En aquest context apareixen com un sistema viu dins d’una exposició dedicada al món vegetal i als ecosistemes complexos.

6. Retorn a casa · en curs

Després de Brussel·les, les plantes van tornar amb mi. Algunes de les plantes originals de 2016 continuen vives avui. El projecte no té, per tant, una forma final: la seva durada és també la durada dels organismes que l’han anat constituint.

Comissariat i context

Primera fase: Frederic Montornés. ADN Galeria + Abrons Arts Center: Xavier Acarín. A FOREST, ISELP: Laurent Courtens.

El projecte es va iniciar amb el suport financer d’ADN Galeria i va rebre el suport de l’Institut Ramon Llull per a la fase internacional. El 2019 va rebre el Premi GAC a la millor exposició en galeria.