Piano col·lapsat condensa totes les cordes d’un piano en un bloc fos i dens col·locat sobre una caixa de fusta. A l’interior de la caixa, un petit reproductor d’àudio i un altaveu de contacte transmeten música de piano directament al bloc.
La música de piano que sona a través del bloc ha estat seleccionada pel meu pare. En lloc de ser interpretat per un instrument intacte, el so ens arriba a través de la vibració: l’altaveu de contacte posa en moviment el bloc dens i el bloc deixa emergir de nou el so.
L’obra es pregunta si un piano pot continuar sonant després del seu propi col·lapse. Les cordes, que habitualment produeixen el so dins l’instrument, han quedat transformades en una massa compacta i pesada. El que resta no és el piano com a mecanisme funcional, sinó la possibilitat que el seu col·lapse continuï transportant so.
El bloc de cordes foses es converteix alhora en residu i altaveu, objecte i vibració. En aquest sentit, allò que escoltem continua sent el piano —o almenys el col·lapse del piano.
