Quan vaig anar a visitar l’espai on s’havia de desenvolupar el museu de Collegium, vaig entrar en una de les cases abandonades que estaven destinades a ser enderrocades. A dins hi vaig trobar una petita habitació allargada amb les parets completament cobertes de bitllets de loteria. Durant més de trenta anys, algú els havia anat col·leccionant i enganxant allà: dècims de Nadal, d’El Niño, repeticions, números aïllats, tota una lògica privada que no vaig arribar a desxifrar.
Per a mi, que tinc formació matemàtica, aquella acumulació obria immediatament la possibilitat de buscar relacions, combinacions i patrons. En lloc d’extreure els bitllets com a simples documents, vaig decidir preservar l’habitació com a tal. Per a l’exposició, tots els números es van retirar amb cura i es van tornar a instal·lar en la mateixa disposició dins d’una reconstrucció a escala real de l’espai, mantenint els buits de la porta, la finestra i l’armari. L’estructura es va fer de manera que l’anvers i el revers dels bitllets poguessin continuar sent visibles.
La peça no només conserva un gest passat. També el reactiva. Cada any es compra un nou bitllet amb un número predit per un algoritme matemàtic construït a partir dels números anteriors, de manera que la col·lecció continua creixent amb una nova aportació anual.
El títol al·ludeix tant a la llarga recerca de sort continguda en aquests bitllets com a la sort que vaig tenir jo en trobar aquella habitació.
L’obra va ser adquirida i forma part de la Col·lecció Collegium.
