Vaig trobar un arbre que havia estat tallat a Llessui perquè hi havia el risc que caigués sobre una casa familiar. Em va fascinar la complexitat de la seva estructura: del tronc principal sortien diverses bifurcacions i desenes de branques que feien difícil imaginar-ne el volum total. Em vaig preguntar si era possible conèixer prou bé la seva geometria per dividir-lo en set parts d’exactament el mateix volum.
Amb una amiga vam dedicar una setmana a mesurar la longitud de les branques i a etiquetar-les per registrar què havíem mesurat. A partir d’aquestes dades vam construir un model tridimensional. Un càlcul informàtic va determinar els punts per tallar l’arbre en set volums iguals. L’obra es va presentar a ADN Galeria i, a partir d’aquell moment, les parts van començar un recorregut físic en què el temps, el transport, la humitat i la intempèrie van alterar allò que inicialment s’havia calculat com a exacte.
L’obra va començar com un problema de geometria i es va convertir en un registre dels límits de la mesura: set volums iguals només ho eren en un instant concret.
