Un bonsai se situa damunt d’una muntanya de terra que correspon a la quantitat de sòl que haurien necessitat les seves arrels si el seu creixement no hagués estat restringit per les tècniques del bonsai. El contrast reuneix dues possibles històries de desenvolupament d’un mateix organisme viu.
El títol remet a la paradoxa dels bessons de la física: dues trajectòries que comencen juntes poden donar lloc a experiències diferents del temps. Aquí l’analogia fa referència a dues vides possibles d’un arbre —una modelada per la intervenció constant i una altra imaginada sense aquesta limitació—, no pas a un efecte relativista literal.
La peça es va presentar a la Capella de Sant Roc de Valls, dins l’exposició individual f(t) = f(t−t₀), comissariada per Marina Vives Cabré.
