Els límits del control

Sempere és un poble marcat pel control de l’aigua. L’embassament de Bellús va transformar el territori i va introduir una segona geografia: les zones que algun dia poden tornar a inundar-se.

Als límits del poble vaig trobar una era abandonada on materials de construcció estaven parcialment coberts per la vegetació. La intervenció va consistir a desbrossar, mesurar, classificar i reordenar tot allò que ja hi havia.

Milers de teules van formar un cub d’uns 160 cm de costat; més de cinquanta grans pedres es van desenterrar i ordenar; els fragments de teula trencada van omplir dos cilindres metàl·lics que ja eren al lloc.

Al final, els materials són essencialment els mateixos. Només han estat enumerats, mesurats, reordenats i controlats. Però, per quant de temps?

Abans de la intervenció, els materials feia anys que estaven dispersos, parcialment enterrats i absorbits per la vegetació. Aquestes imatges documenten l’estat del lloc abans de desbrossar, mesurar, comptar i reordenar el que ja hi havia.

Durant una setmana sencera, l’Oriol Pinell i jo, amb el suport d’un equip d’obra i una grua per moure les peces més pesades, vam ordenar tota la runa que s’havia anat abocant il·legalment en aquest terreny. Rajoles, pedres, fragments de formigó i altres restes van passar de formar una acumulació dispersa a constituir una estructura ordenada, sense afegir ni retirar materials del lloc.