Aquesta obra es va desenvolupar paral·lelament a una presentació de Grass Grows, de Hans Haacke, a Munic. La meva exposició col·lectiva a Martorell es va inaugurar i clausurar els mateixos dies que la de Munic.
En l’obra de Haacke, la gespa creix a partir de llavors, seguint un procés biològic la distribució visible del qual no està predeterminada. Jo, en canvi, vaig començar amb gespa ja crescuda, la vaig cobrir i vaig anar descobrint-ne zones cada setmana per fer-les coincidir tant com fos possible amb les que es veien a Munic.
Un vídeo setmanal de 360 graus de l’obra de Haacke servia de referència. L’objectiu era mantenir la diferència visual entre les dues instal·lacions tan petita com fos possible durant tota l’exposició, tot i produir-ne l’aparença mitjançant procediments oposats: creixement i revelació selectiva.
La peça posa a prova què vol dir reproduir una obra: se’n pot seguir l’aparença sense reproduir el procés que la genera.
