Quan vaig anar a visitar l’espai on s’havia de desenvolupar Collegium, vaig entrar en una de les cases abandonades que estaven destinades a ser enderrocades. A dins hi vaig trobar una petita habitació allargada amb les parets completament cobertes de bitllets de loteria.
Durant més de trenta anys, algú els havia anat col·leccionant i enganxant allà: dècims de Nadal, d’El Niño, repeticions, números aïllats i imatges que anaven canviant amb els anys. Per a mi, que tinc formació matemàtica, aquella acumulació obria immediatament la possibilitat de buscar relacions, combinacions i patrons.
La peça no conserva només una habitació: conserva una decisió repetida durant dècades i la continua fent avançar.
