Aires

Vaig començar a guardar aires poc abans de l’exposició Air de... a ADN Galeria. La pregunta va aparèixer en rebre un objecte comprat per internet que havia viatjat protegit per petites bosses d’aire: d’on era realment l’aire que hi havia a dins? El paquet podia tenir un origen reconeixible, però l’aire no havia d’haver estat necessàriament produït, inflat o segellat al mateix lloc.

A partir d’aquí vaig començar a conservar fragments de plàstic de bombolles, bosses i embalatges inflats procedents de diferents llocs. Alguns els he trobat jo; molts altres me’ls han anat portant amics, familiars, artistes i persones que coneixien el projecte. Cada mostra conté aire, però també una ruta, una relació i una història de circulació.

La col·lecció funciona per a mi com una cartografia material de la globalització. Els primers llocs són, lògicament, els més propers; però de seguida apareixen territoris amb una gran presència a les xarxes internacionals de producció i venda —la Xina, el Japó, Corea del Sud o els Estats Units—. La forma que adquireix l’arxiu no depèn només de la geografia: depèn de la proximitat, del comerç, de la logística i de qui pot viatjar o fer arribar alguna cosa fins aquí.