L’exposició pren el títol de la pintura Blau emblemàtic (1971) d’Antoni Tàpies. Proposa una distinció provisional entre el món (A = A) i les lleis que el descriuen (B = B). Més que il·lustrar conceptes científics, posa les obres artístiques en diàleg amb investigacions sobre les seves condicions físiques, químiques, matemàtiques i conceptuals.
L’exposició s’organitzava com un article científic. El recorregut incloïa una introducció, el món real (A = A), un espai paral·lel de casos d’estudi científics (B = B), una bibliografia i unes conclusions deliberadament en blanc. Els casos d’estudi setmanals es desenvolupaven amb estudiants de física i centres de recerca.
El projecte s’estenia més enllà de la Fundació Antoni Tàpies, a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
